Els padrins
El grup
PUNTA
CURULL (1021 m)
SOSTRE
COMARCAL DE LES GARRIGUES
18
de novembre de 2012
Per:
Jordi Romagosa (soci 1224)
A
quarts de 8 ens anem aplegant a Pedralbes,els carrers són molls, el
cel està tapat i fa cara de passar-nos l'excursió per aigua.
Al
cap de poc de córrer perl'autopista
es posa a ploure. Paguem
el “pillatge” i entrem a Montblanc. Un cop que som al bar,
ajuntem les taules i ens disposem a esmorzar.
Se'ns
hi ajunten alguns companys més. Mentre anem “matant el cuc”
decidim, vist el temps que està
fent,
escurçar l'excursió i pujar amb els cotxes fins ben a prop del cim.
Ens prenem els cafetons donem per acabada l'estada. Amb els cotxes
anem fins a El Vilosell, on ens reunim amb la resta de la colla que
ens hi esperava. Com que allà on anem no hi ha gaire espai per a
deixar-hi els cotxes ens apinyem en quatre cotxes i amunt.
Ha
arribat l'hora de la gran caminada, agafem el corriol -per cert ben
enfangat- n'hi ha un que hi rellisca,
cau
de cul i a banda de deixar-se el darrera del pantaló ben galdós,
feina té per alçar-se, tot i l'eficaç i amable ajuda d'un parell
de companys. Bo, en cosa de 20 minuts ja tothom és al cim, són 3/4
de 12, el trepant comença la seva tasca de fer forats. Uns quants
cops de massa i queda ben fixada la placa i ben fixada en fotografies
la imatge de tota la colla dalt del cim. No ens entretenim gaire, car
si bé no ens ha plogut, el cel segueix fent cara de voler deixar
anar aigua. Ara ens encaminem cap a l'ermita de Sant Miquel
de
la Tosca. Tot seguint el curs del riu Set, els pollancres ens mostren
la bellesa del seu color tardoral. Ja som al gran pla de Sant Miquel.
Si bé no es pot dir que ens acuiti la gana, allò que dèiem del cel
carregat d'aigua ens fa seure al voltant d'una de les grosses taules
de pedra i començar a endrapar el dinar, hi ha qui reparteix gots de
bon vi del Priorat, un altre fa córrer rodanxes de xoriço i fuet,
també hi circulen t rossets de coca recapte, magdalenes, codonyat i
formatge, més vi, i finalment cafès i alguns espirituosos que diu
que, més que res, hom pren per les seves virtuts medicinals, en fi
aquella frugalitat, austeritat i moderació que en general distingeix
els àpats dels excursionistes que acaben de fer grans caminades.
S'imposa
una visita a les 7 fonts que donen naixement al riu Set i que és a
tocar de l'ermita i cap els cotxes.
Altre
vegada tot corrent per l'autopista la pluja ens ve a visitar. Gràcies
per la treva senyor amo de l'aigua
La placa al cim
L' anclatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada