El grup al cim
Per: Albert Sambola
Toquen les deu de la nit quan travesso la porta de casa. Fa quaranta minuts
que he muntat al metro línia blava
parada Sagrada Família direcció Sants. Per la vostra informació, malgrat que no
sigui d’interès general, aquest és el
camí habitual de tornada a casa quan el
meu destí ha estat anar a l’AEC per
motius varis i que ara no venen al cas. Avui dissabte dia 27 d’octubre l’he fet
i desfet novament... Amb il·lusió !!!
Ha estat una decisió precipitada (per part de quatre del grup
voluntàriament i un forçadament, dels deu ) però del tot conscients del risc
que representava el inventar-nos una
ruta de retorn a Barcelona i..... la Seu d’Urgell tampoc està tant lluny.
Ens hem acomiadat de la família nombrosa (parella i tres infants) que
regenten des da el Juny el restaurant
l’Arp de l’estació d’esquí nòrdic Tuixén- La Vansa, aconseguit per concurs i
engreixar així l’escola del poble de Tuixén. Dinem els fruits condimentats de
les nostres carmanyoles acompanyats d'unes amanides i un bon vi, que ens dóna
xerrameca per engolir-nos en el record de quan hem assolit el cim, fa molt poques hores, del Pedró dels Quatre
Batlles (2.383 m).
Les previsions meteorològiques no són massa optimistes.: Baixada
considerable de les temperatures, vents de més de cent cinquanta kilòmetres...etc. etc. Sense dubtar-ho enfilem carretera i acompanyats d’un futimé de vehicles carregats
d’il·lusions per passar un dia memorable, com nosaltres, però amb finalitats
diferents, ens dirigim a : Instal·lar la placa identificadora del sostre
comarcal del Solsonès.
Fem la repartidora i carregem el material necessari i el que pot ésser d’utilitat segons les
característiques del terreny. Les primeres
passes a 1900 metres son fredes a l’obaga i reconfortants , ja més
amunt, a la solana. Avancem alegres i satisfets de poder ensumar de nou la
flaire de l’herba, el bosc i... l’amistat. Guanyem alçada amb una nova
companyia.: en “Eolo”, Rei dels vents,
fill “d’Hípotes” i que viu a l’illa “ d’Eolia” juntament amb els seus
sis fills i sis filles. Anem fent via juntament amb el nostre nou company
“Eolo” que no para de recordar-nos les seves aptituds. Fem cim. Decidim la ubicació
de la placa. N'“Eolo” ens ha netejat en un plis- plas part dels
núvols deixant-nos albirar un espectacle paisatgístic nítid i magnífic
en tres-cents seixanta graus. El Pedraforca aspectant en la distància ens
acompanya. Un recer fent un mur amb pedres fa més suportable l’estada al cim.
Fins ara la força del vent ens ha regalat sensacions de llibertat,
però.....”Zeus”, Rei suprem de l’Olimp ha ordenat a “Eolo” un canvi
d’estratègia en la meteorologia. La força del vent ens complica el retorn .
Última fotografia. Retirada precipitada. Fred, molt fred. Perdem alçada i el
recer del bosc ens reconforta i també ens dóna els seus fruits. Reagrupament a
una cabana fent repàs i recompte de
bolets. Retornem als cotxes. L’ambient
extern és fred i agraïm l’aixopluc del restaurant L’Arp.
En aquets moments la Rosa Mª, la Neus, la Mari, la Josefina, la Carmen, en
Manel, en Miquel, en Conrat, en Felip i n’Albert fem un record i enviem
mentalment una abraçada a en Jordi Romagosa, patrocinador d’aquesta placa i que
no ha pogut acompanyar-nos .
Encara queden molts moments per assolir d’altres cims i gaudir-ne plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada