dilluns, 22 d’octubre del 2012

dilluns, 15 d’octubre del 2012

TOSSA PLANA DE LLES

Placa a la Tossa Plana de Lles (2.016 m.) ... i alguna cosa més

Per: ROSA MARIA SOLER
 
Aprofitant els tres dies de festa del 12 al 14 d’octubre, una colla ens vam decidir d’anar a posar la Placa del 100tenari a La Tossa Plana de Lles, d’acord amb els patrocinadors (família Vilamur).
 
 
El grup al cim
 
El dia 12 al vespre ens plantem amb 3 furgonetes a l’aparcament de Cap de Rec, que trobem molt ple. Som en Manel i la Neus, En Miquel i la Mari i l’Enriqueta i jo mateixa. Vam aparcar prop del refugi, i després de sopar, vam entrar-hi per fer un cafetó. La veritat és que més que un refugi sembla un hotel. Quina diferència del que hi havia fa anys!

L’endemà al matí van arribar la Núria Vilamur i el seu marit, en representació de la família i també en Miguel Peinado. Amb un parell de vehicles seguim per la pista forestal fins al Refugi del Pradell, on comencen a caminar cap el nostre objectiu.

El matí és fred però ben clar i assolellat, encara que sota nostre hi ha un gran mar de boira que cobreix tota la vall. La primera part de l’itinerari es fa per dins del bosc, però aviat sortim a la zona de prats que cobreixen la muntanya pràcticament fins al mateix cim.
 
 
 
Els padrins
 
 
Aviat deixem enrera el Pla de les Someres i després d’una paradeta per recuperar forces i fer un mos, emprenem el tram final de la pujada dirigint-nos a una punta que sembla el cim. Quan hi arribem ens adonem que en realitat el cim es un bon tros més a l’esquerra, però la carena és pràcticament plana i ara un ara l’altre, tots hi anem fent cap.

Vista espectacular per tots cantons. Les muntanyes i valls de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra ens envolten i mentre anem menjant alguna coseta, provem d’anar posant noms a tots els cims, els llacs i els colls que veiem.

Constantment van arribant al cim altres grups i quan ens disposem a buscar un lloc adient per la placa, tothom hi vol dir la seva i és precisament gràcies a un xicot d’una altra colla que trobem el millor emplaçament.

Així doncs els experts posen mans a l’obra, entre l’expectació general. Abans i tot d’acabar de fixar la placa, molta gent volia fer-se fotos al seu costat i fins i tot alguns ens van felicitar pel nostre Centenari. Tot un èxit!

Un cop acabada la feina, comprovem que la nostra placa fa goig de debò en el punt on l’hem posada. Sens dubte és una de les que millor han quedat.

Ens fem les fotos de rigor, mentre alguna boira s’escapa del “mar”que teníem als nostres peus i s’arriba fins al cim. La temperatura baixa en picat i decidim començar a baixar, sense perdre temps. No obstant, ha estat una falsa alarma, ja que aviat torna lluir el sol i fem tota la baixada gaudint novament del paisatge. Quan arribem prop de la zona de bosc fins i tot fa calor i arribem als cotxes amb màniga curta.
 
 
La placa
Tornem a Cap de Rec, on ens acomiadem dels que han pujat al matí, que s’en tornen a casa, i ens quedem de nou les tres furgonetes per passar una segona nit allà.  Poc més tard arriben en Pep i la Carme. Ara ja som 4 furgonetes.   La intenció és aprofitar que encara queda un dia més de festa per buscar bolets, però pel que hem vist, per aquesta zona la cosa esta fotuda (no n’hem vist ni de dolents).
Decidim que l’endemà ens llevarem d’hora i anirem cap a la zona de Montgrony.   Així ho fem i un cop esmorzats a les 8 del matí marxem cap a La Molina, Castellar de n’Hug i Montgrony.  
Aparquem poc abans d’arribar al Santuari i sortim amb els cistells  (i molta moral) cap al camí que puja al Cim del Costa Pubilla.   Tot pujant pel bosc comencem a trobar alguna coseta i ara un ara un altre anem posant les nostres petites aportacions als cistells.   No sembla que ens hi hàgim de guanyar gaire la vida, però seguim buscant amb més moral que no pas èxit.  Finalment la nostra fe es veu premiada i comencem a trobar algun rovellonet i fins i tot un grup de 5 o 6 junts!!!
Després d’una paradeta per fer un mos, seguim pujant tot collint alguna cosa més, de tant en tant.  Quan sortim del bosc, al Pla dels Amorriadors, un grup de 5 ens decidim a fer cim i després d’amagar el cistell, emprenem la pujada cap al Costa Pubilla, acompanyats per un ventet constant i unes espectaculars vistes del Pedraforca.
Com més pugem mes fort és el vent i dalt del cim és realment molest.  De totes maneres va bé per fer voleiar la senyera que hi ha enganxada a la creu, i que es vegi bé a les fotos.  La vista és ben bonica: A part del Pedraforca, veiem sota nostre la carretera de la Collada i els poblets de tota la vall i al davant els cims de la zona de Núria.  Més lluny veiem fins i tot la Tossa Plana, on érem ahir. 
Els núvols comencen a enganxar-se al Puigmal i per la zona del Berguedà sembla que comenci a ploure, o sigui que millor no entretenir-se gaire.   Tirem avall i quan el vent afluixa fem una paradeta per menjar quatre ganyips.
Quan continuem, els núvols han guanyat terreny i ens fan pensar que ens mullarem abans d’arribar a les furgonetes.  Finalment però la sort ens somriu i arribem amb solet i tot.   Tan és així que podem dinar a fora, començant per un aperitiu de bolets variats fregidets que hi cantaven els àngels i acabant amb un glopet de ratafia.  Que més es pot demanar?
RENOI, QUINS TRES DIES MÉS BEN APROFITATS!
 

dimarts, 2 d’octubre del 2012

LA MOLA DE MONTORNÈS (Tarragonès)




El grup al cim tarragoní 

Els padrin en pIno i la Cata

LA MOLA de MONTORNÈS
SOSTRE COMARCAL DEL TARRAGONÈS

Per: Jordi Pino i Cata
Són 317, 317,5 o 318 metres, l’alçada d’aquesta muntanya planera que, prop de Creixell i a tocar del Castell de La Pobla de Montornès, configura el cim més alt de la Comarca del Tarragonès. A la nostra placa hi figuren 318, d’acord amb el darrer mesurament del I.C.C.I
degut a la minsa alçada, la seva proximitat a una pista forestal, on s’hi arriba amb l’automòbil, i un entorn gens agraït, ha fet que aquesta vegada, es dugués la placa aquest sostre comarcal, sense fer gaire rebombori ni propaganda.
Així el diumenge dia 11 de març i després de mitja hora de camí per un bosc espès, inclosa una petita marrada, cinc socis, entre ells els pagans de la placa, varen assolir aquest cim. Garric, vèrtex geodèsic i quatre pins que tapen la vista són les característiques d’aquest puig.

TOSSAL DE LA TORRETA (La Noguera)





L'equip al cim

La Placa al cim


TOSSAL DE LA TORRETA
El passat 18 de març, un grup de socis va col·locar la placa del sostre comarcal de la Noguera al Tossal de la Torreta (Montsec de Rubies).
L'itinerari fou el següent: L'Hostal Roig, camí del Ras, Forat del Gel, Tossal de la Torreta (Placa), Tossal de Mirapallars, i L'Hostal Roig.
Un bonic itinerari que va cobrir les expectatives, ja que fou una balconada Cim de la Torreta

TALAIA DEL MONTMELL (Baix Penedès)



 El grup al cim
La Cata i en Pino patrocinadors de la Placa

CIM DEL MONTMELL
Per Pino i Cata

11 de març de 2012
Al cim més alt del Baix Penedès, la Talaia del Montmell, amb els seus 800 i escaig de metres ja té la seva placa del 100tenari de la nostra Entitat. I quan és l'escaig?
Doncs les darreres mesures del I.C.C. diuen que 861,5 metres i aquesta és la xifra que hem posat a la placa.
En total hem estat 27 les persones que el passat 4 de març, han ajudat a posar el rètol al cim, fins ara la sortida més multitudinària que hem fet per dur les plaques del centenari. Clar que aquesta és la que fa número 4 i esperem que per les properes encara s'hi afegeixi més gent.
La Talaia és el cim més alt del Baix Penedès i al marge de la placa, tots van poder audir de la bonica ermita romànica de Sant Miquel del Montmell, una joia que a més estava amb la porta oberta, el que ens va permetre poder gaudir del seu interior.
Alguns “agosarats”, a més es varen enfilar fins el Castell del Montmell i veure també els dos bufadors que hi ha al seu peu, encara que degut a que la temperatura no era gaire contrastada (a l’exterior estaven a 18 graus, la mateixa temperatura del interior del
bufador), de vent calent o fred aquesta vegada res de res.
La vàrem tenir abans de començar, doncs els del bar de la Juncosa es van dormir i ens
va fotre l’esmorzar i el “perfumat” en l’aire, sort d’una Àrea recreativa, amb taules entre pins, que ens va permetre gaudir de l’esmorzar i del dinar

TURO D'EN VIVES (Maresme)


El grup al cim enfarinat



TURÓ D’EN VIVES
Sostre comarcal del Maresme
Per: Rosa Maria Soler
A fi i efecte de col·locar la placa del 100tenari, el passat dia 5 de febrer de 2010, en plena onada de fred, una colla de 16 valents, ens trobem a les 9 del matí a l’entrada d’Arenys de Munt, on ens espera en Joan Vives (com no podia ser d’altra manera, car és el vocal de la sortida).
Després de visitar el monument al primer referèndum per la independència, anem a un
bar a esmorzar. Un cop refets del fred i tips, agafem de nou els cotxes i passant per Sant Iscle de Vallalta ens enfilem pel vessant sud del Montnegre, per una carretera que amb forts pendents i ziga-zagues ens portarà fins a la Urbanització Fontmontnegre, punt d’inici de la caminada.
Tot pujant amb el cotxe veiem petites clapes de neu a les vores de la carretera. Ja ens pensàvem que en podíem trobar en alguna raconada, però el que no ens imaginàvem és que caminaríem sobre neu, bona part del dia.
La major part de la ruta transcorre per pista forestal i anem pujant
suaument, tot gaudint del plaer de trepitjar neu en un lloc on no és habitual i envoltats per un paisatge que, si no fos per la vegetació, en alguns moments feia pensar que érem al Pirineu. El cel està una mica enterenyinat i el sol no escalfa gaire, però ben abrigats i caminant, el fred no es nota tant. març 5 2012
Gairebé a dalt de tot, passem de llarg un trencall per on va el camí més marcat i aviat ens trobem embolicats en un tram de camí mig perdut, que ens obliga a anar apartant les branques i esbarzers per poder avançar. Retrobem el bon camí travessant per un bosc ben ple de neu i tot seguit som al cim.
La veritat es que no té aspecte de cim, ja que ens trobem dins d’un bosc, envoltats d’arbres per tot arreu i per tant sense gens de vista. Per sort en un arbre hi ha un cartell amb el nom del cim, i una bústia amb el llibre de registre, que sinó es podria passar de
llarg ben fàcilment.
De seguida uns quants “manetes” treuen les eines i el material adient per poder fixar la placa i després de sospesar si la posem aquí o la posem allà, es posen a la feina. Ràpidament i sense gaires entrebancs ja la tenim col·locada. Fa goig de debò en mig del bosc nevat.
Tothom vol “immortalitzar” el moment i ens fem un tip de fer fotos des de tots els angles possibles. Fen camí (foto: Felip Serrano)
Un cop satisfeta la febre fotogràfica emprenem la tornada, ara sí pel camí correcte. En Joan i la Concepció s’en van directament cap al cotxe, ja que en Google, el seu gos, no es troba bé i temen que no podrà acabar tot el recorregut previst. La resta fem una
volta cap al Turó Gros, on hi ha una torre d’incendis.
Des d’allà iniciem la baixada, sempre per pistes forestals ben nevades, fins a arribar de nou als cotxes.
Ara el sol ja s’ha amagat del tot i fa un fred que pela, o sigui que decidim marxar a dinar a casa. Durant el viatge cauen uns flocs de neu, que ens confirmen que hem fet santament... •

dilluns, 1 d’octubre del 2012

PUIGMAL

El grup al cim


1-7-2012
PUIGMAL (2.913 m)
Col·locació placa 100tenari al sostre comarcal del Ripollès
Per: Rosa M. Soler

La sortida al Puigmal, prevista inicialment pel 20 de maig, va haver de ser ajornada a causa de la quantitat de neu que hi havia en aquelles dates i fins ara no havia estat possible trobar una data per posar-nos d’acord un mínim de gent per portar-la a terme.
El dissabte 30 de juny ens vam reunir una colla de 8 persones per anar a dormir amb 3 furgonetes a l’aparcament de Fontalba.
Com que les previsions de la meteo pel diumenge no eren gaire bones, vam decidir matinar i pocs minuts després de les 7 ja ens posàvem en marxa.
A primera hora el cel era bastant blau, però aviat ens van visitar les primeres boires i vam fer tota la pujada, sense veure gran cosa, tret d’algun moment en que alguna ulladeta tímida del sol ens mostrava un trosset de paisatge. Mirem-ho pel cantó bo: No vam suar ni gota.
Després d’un parell de paradetes, per reagrupar-nos i fer un glop i un mos, vam arribar al nostre objectiu i ràpidament ens vam posar a la feina, ja que el vent feia poc confortable l’estada al cim. A més, tret d’alguna escadussera clariana, seguíem sense
veure res de res.
Aviat vam tenir la feina feta i va començar la tanda de fotos de rigor.
En aquells moments va arribar en Jordi Villena, fill d’en Toni i l’Enriqueta, patrocinadors de la placa. El Jordi, que havia sortit en cotxe de casa el mateix matí i havia pujat corrent, i una mica més i el pobre no surt ni a les fotos!
Ales onze ja estàvem baixant. A mitja baixada van caure les primeres gotes de pluja i ja la resta del descens va transcórrer entre ruixats intermitents, boira, ventades i trons (per
sort llunyans). Tot baixant anàvem comentant que havíem fet santament de
llevar-nos tan d’hora.