PLAQUES ALS SOSTRES COMARCALS

dimarts, 2 d’octubre del 2012

TALAIA DEL MONTMELL (Baix Penedès)

El grup al cim

La Cata i en Pino patrocinadors de la Placa

CIM DEL MONTMELL

Per Pino i Cata

11 de març de 2012

Al cim més alt del Baix Penedès, la Talaia del Montmell, amb els seus 800 i escaig de metres ja té la seva placa del 100tenari de la nostra Entitat. I quan és l'escaig?

Doncs les darreres mesures del I.C.C. diuen que 861,5 metres i aquesta és la xifra que hem posat a la placa.

En total hem estat 27 les persones que el passat 4 de març, han ajudat a posar el rètol al cim, fins ara la sortida més multitudinària que hem fet per dur les plaques del centenari. Clar que aquesta és la que fa número 4 i esperem que per les properes encara s'hi afegeixi més gent.

La Talaia és el cim més alt del Baix Penedès i al marge de la placa, tots van poder audir de la bonica ermita romànica de Sant Miquel del Montmell, una joia que a més estava amb la porta oberta, el que ens va permetre poder gaudir del seu interior.

Alguns “agosarats”, a més es varen enfilar fins el Castell del Montmell i veure també els dos bufadors que hi ha al seu peu, encara que degut a que la temperatura no era gaire contrastada (a l’exterior estaven a 18 graus, la mateixa temperatura del interior del

bufador), de vent calent o fred aquesta vegada res de res.

La vàrem tenir abans de començar, doncs els del bar de la Juncosa es van dormir i ens

va fotre l’esmorzar i el “perfumat” en l’aire, sort d’una Àrea recreativa, amb taules entre pins, que ens va permetre gaudir de l’esmorzar i del dinar

TURO D'EN VIVES (Maresme)

El grup al cim enfarinat

TURÓ D’EN VIVES

Sostre comarcal del Maresme

Per: Rosa Maria Soler

A fi i efecte de col·locar la placa del 100tenari, el passat dia 5 de febrer de 2010, en plena onada de fred, una colla de 16 valents, ens trobem a les 9 del matí a l’entrada d’Arenys de Munt, on ens espera en Joan Vives (com no podia ser d’altra manera, car és el vocal de la sortida).

Després de visitar el monument al primer referèndum per la independència, anem a un

bar a esmorzar. Un cop refets del fred i tips, agafem de nou els cotxes i passant per Sant Iscle de Vallalta ens enfilem pel vessant sud del Montnegre, per una carretera que amb forts pendents i ziga-zagues ens portarà fins a la Urbanització Fontmontnegre, punt d’inici de la caminada.

Tot pujant amb el cotxe veiem petites clapes de neu a les vores de la carretera. Ja ens pensàvem que en podíem trobar en alguna raconada, però el que no ens imaginàvem és que caminaríem sobre neu, bona part del dia.

La major part de la ruta transcorre per pista forestal i anem pujant

suaument, tot gaudint del plaer de trepitjar neu en un lloc on no és habitual i envoltats per un paisatge que, si no fos per la vegetació, en alguns moments feia pensar que érem al Pirineu. El cel està una mica enterenyinat i el sol no escalfa gaire, però ben abrigats i caminant, el fred no es nota tant. març 5 2012

Gairebé a dalt de tot, passem de llarg un trencall per on va el camí més marcat i aviat ens trobem embolicats en un tram de camí mig perdut, que ens obliga a anar apartant les branques i esbarzers per poder avançar. Retrobem el bon camí travessant per un bosc ben ple de neu i tot seguit som al cim.

La veritat es que no té aspecte de cim, ja que ens trobem dins d’un bosc, envoltats d’arbres per tot arreu i per tant sense gens de vista. Per sort en un arbre hi ha un cartell amb el nom del cim, i una bústia amb el llibre de registre, que sinó es podria passar de

llarg ben fàcilment.

De seguida uns quants “manetes” treuen les eines i el material adient per poder fixar la placa i després de sospesar si la posem aquí o la posem allà, es posen a la feina. Ràpidament i sense gaires entrebancs ja la tenim col·locada. Fa goig de debò en mig del bosc nevat.

Tothom vol “immortalitzar” el moment i ens fem un tip de fer fotos des de tots els angles possibles. Fen camí (foto: Felip Serrano)

Un cop satisfeta la febre fotogràfica emprenem la tornada, ara sí pel camí correcte. En Joan i la Concepció s’en van directament cap al cotxe, ja que en Google, el seu gos, no es troba bé i temen que no podrà acabar tot el recorregut previst. La resta fem una

volta cap al Turó Gros, on hi ha una torre d’incendis.

Des d’allà iniciem la baixada, sempre per pistes forestals ben nevades, fins a arribar de nou als cotxes.

Ara el sol ja s’ha amagat del tot i fa un fred que pela, o sigui que decidim marxar a dinar a casa. Durant el viatge cauen uns flocs de neu, que ens confirmen que hem fet santament... •

dilluns, 1 d’octubre del 2012

PUIGMAL

El grup al cim

1-7-2012

PUIGMAL (2.913 m)

Col·locació placa 100tenari al sostre comarcal del Ripollès

Per: Rosa M. Soler

La sortida al Puigmal, prevista inicialment pel 20 de maig, va haver de ser ajornada a causa de la quantitat de neu que hi havia en aquelles dates i fins ara no havia estat possible trobar una data per posar-nos d’acord un mínim de gent per portar-la a terme.

El dissabte 30 de juny ens vam reunir una colla de 8 persones per anar a dormir amb 3 furgonetes a l’aparcament de Fontalba.

Com que les previsions de la meteo pel diumenge no eren gaire bones, vam decidir matinar i pocs minuts després de les 7 ja ens posàvem en marxa.

A primera hora el cel era bastant blau, però aviat ens van visitar les primeres boires i vam fer tota la pujada, sense veure gran cosa, tret d’algun moment en que alguna ulladeta tímida del sol ens mostrava un trosset de paisatge. Mirem-ho pel cantó bo: No vam suar ni gota.

Després d’un parell de paradetes, per reagrupar-nos i fer un glop i un mos, vam arribar al nostre objectiu i ràpidament ens vam posar a la feina, ja que el vent feia poc confortable l’estada al cim. A més, tret d’alguna escadussera clariana, seguíem sense

veure res de res.

Aviat vam tenir la feina feta i va començar la tanda de fotos de rigor.

En aquells moments va arribar en Jordi Villena, fill d’en Toni i l’Enriqueta, patrocinadors de la placa. El Jordi, que havia sortit en cotxe de casa el mateix matí i havia pujat corrent, i una mica més i el pobre no surt ni a les fotos!

Ales onze ja estàvem baixant. A mitja baixada van caure les primeres gotes de pluja i ja la resta del descens va transcórrer entre ruixats intermitents, boira, ventades i trons (per

sort llunyans). Tot baixant anàvem comentant que havíem fet santament de

llevar-nos tan d’hora.