TURO D'EN VIVES (Maresme)

El grup al cim enfarinat

TURÓ D’EN VIVES

Sostre comarcal del Maresme

Per: Rosa Maria Soler

A fi i efecte de col·locar la placa del 100tenari, el passat dia 5 de febrer de 2010, en plena onada de fred, una colla de 16 valents, ens trobem a les 9 del matí a l’entrada d’Arenys de Munt, on ens espera en Joan Vives (com no podia ser d’altra manera, car és el vocal de la sortida).

Després de visitar el monument al primer referèndum per la independència, anem a un

bar a esmorzar. Un cop refets del fred i tips, agafem de nou els cotxes i passant per Sant Iscle de Vallalta ens enfilem pel vessant sud del Montnegre, per una carretera que amb forts pendents i ziga-zagues ens portarà fins a la Urbanització Fontmontnegre, punt d’inici de la caminada.

Tot pujant amb el cotxe veiem petites clapes de neu a les vores de la carretera. Ja ens pensàvem que en podíem trobar en alguna raconada, però el que no ens imaginàvem és que caminaríem sobre neu, bona part del dia.

La major part de la ruta transcorre per pista forestal i anem pujant

suaument, tot gaudint del plaer de trepitjar neu en un lloc on no és habitual i envoltats per un paisatge que, si no fos per la vegetació, en alguns moments feia pensar que érem al Pirineu. El cel està una mica enterenyinat i el sol no escalfa gaire, però ben abrigats i caminant, el fred no es nota tant. març 5 2012

Gairebé a dalt de tot, passem de llarg un trencall per on va el camí més marcat i aviat ens trobem embolicats en un tram de camí mig perdut, que ens obliga a anar apartant les branques i esbarzers per poder avançar. Retrobem el bon camí travessant per un bosc ben ple de neu i tot seguit som al cim.

La veritat es que no té aspecte de cim, ja que ens trobem dins d’un bosc, envoltats d’arbres per tot arreu i per tant sense gens de vista. Per sort en un arbre hi ha un cartell amb el nom del cim, i una bústia amb el llibre de registre, que sinó es podria passar de

llarg ben fàcilment.

De seguida uns quants “manetes” treuen les eines i el material adient per poder fixar la placa i després de sospesar si la posem aquí o la posem allà, es posen a la feina. Ràpidament i sense gaires entrebancs ja la tenim col·locada. Fa goig de debò en mig del bosc nevat.

Tothom vol “immortalitzar” el moment i ens fem un tip de fer fotos des de tots els angles possibles. Fen camí (foto: Felip Serrano)

Un cop satisfeta la febre fotogràfica emprenem la tornada, ara sí pel camí correcte. En Joan i la Concepció s’en van directament cap al cotxe, ja que en Google, el seu gos, no es troba bé i temen que no podrà acabar tot el recorregut previst. La resta fem una

volta cap al Turó Gros, on hi ha una torre d’incendis.

Des d’allà iniciem la baixada, sempre per pistes forestals ben nevades, fins a arribar de nou als cotxes.

Ara el sol ja s’ha amagat del tot i fa un fred que pela, o sigui que decidim marxar a dinar a casa. Durant el viatge cauen uns flocs de neu, que ens confirmen que hem fet santament... •