SECCIO
DE CAIAC
29
i 30-6-2013
Placa
al sostre comarcal del Segrià
El passat dia 29 de juny, la Secció de Caiac va
organitzar una sortida per col·locar la placa del 100tenari, al sostre comarcal
del Segrià.
Ens trobem a la plaça Espanya en
Santi, l’Anna, l’Oliver, en Juan Carlos i jo mateixa, i després de passar pel Garraf a buscar els
caiacs, marxem cap a Lleida i Almatret, poblet situat a l’extrem SO de la
comarca, a tocar de la Ribera
d’Ebre i de l’Aragó.
Per evitar de passar una bona
calorada, teníem previst fer “l’excursió” cap al tard i per això vam arribar a
Almatret cap a les 7 de la tarda.
A l’hora de la veritat però, resulta
que l’accés al “cim” es pot fer per una
ampla pista, ja que tota la zona es plena de molins de vent. Total, que vam arribar fins al peu mateix del
vèrtex geodèsic amb el cotxe.... i el remolc amb els caiacs i tot. El vèrtex es curiós per què està elevat a
uns 5 metres
del terra, sobre un pilar fet d’obra i s’hi pot pujar per una escala de gat.
Després d’ admirar la bonica vista cap
al Riu Ebre i el pantà de Ribarroja, vam posar mans a l’obra i ben aviat vam
tenir col.locada la placa i fetes les fotos de rigor.
Ara tocava anar a cercar el càmping
per passar la nit i... renoi!!! això si que vaser complicat. Malgrat que
el camping quedava gairebé en línia recta davant per davant del cim, per
arribar-hi calia fer una considerable volta per carretera passant per Flix i
Ribarroja i a partir d’aquí fer un munt de kilòmetres per una carretereta plena
de corbes, pujades, baixades, entrades i sortides, que després d’arribar prop
de la Pobla de
Massaluca ens va portar fins a la vora del Matarranya on es troba el
camping. Això si el paisatge era bonic.
Al camping ens trobem amb El José, la Ramoni i el seu fillet
Hugo, d’un any i mig (tot un campió de caiac ... i de xerrar).
Després d’un soparet a la terrasseta
del bungalow (envoltats de mosquits de totes menes), vam anar a dormir.
L’endemà després d’esmorzar i ja amb
els caiacs, vam sortir del càmping tirant amunt pel Riu Matarranya, fins que
aquest deixa de ser pantà per convertir-se en un preciós riu d’aigua transparent,
amb unes boniques platgetes de petits còdols.
Després d’una parada i un bon bany,
tornem enrera i passant novament per davant del càmping tirem avall fins a
arribar al que es la confluència amb l’Ebre.
Passem sota curiós pont de ferrocarril mig enderrocat, que s’inicia en
un túnel en una paret i després per un grandiós edifici abandonat que era l’antiga
estació de Faió, poble que va quedar negat pel pantà i va ser construït de nou
en un terreny mes elevat. Finalment
arribem al punt “estrella” de la zona,
on el campanar de l’antic poble emergeix de l’ aigua, força ben
conservat amb rellotge i tot.
Després de fer la volta al campanar,
volem buscar una zona per parar i menjar una mica, però en aquest punt les
vores del pantà son abruptes o plenes de canyes i vegetació. Tirem enrera i ara agafem el braç del pantà
que segueix l’Ebre, on segons en Santi hi ha bons punts per parar. Portem ja una bona estona i no trobem
res... Jo com que soc poc experta en
això del caiac, ja començo a necessitar urgentment un descanset.... Finalment trobem un bon punt per parar, amb
arbres i tot que fan una ombra fantàstica.
Llarga parada, menjar, banyet etc., tot
amenitzat pel petit Hugo que no para de jugar, menjar i parlar. Ell està ben descansat, per que ha fet bona
part del recorregut dormint.
N’hi ha un parell que no en tenen prou
encara i tiren un tros mes. Ens diuen
que hi estaran poca estona, però a quan ha passat mes d’una hora i encara no
han tornat, comencem a pensar que han trobat algun “bareto” i s’estan prenent una cerveseta...
Quan finalment apareixen emprenem la
tornada. Alguns companys van a fer encara
una volteta mes, però jo ja en tinc prou i prefereixo reservar forces per poder
tornar amb dignitat i me’n vaig amb els que van directes al camping.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada