dilluns, 15 d’octubre de 2012

TOSSA PLANA DE LLES

Placa a la Tossa Plana de Lles (2.016 m.) ... i alguna cosa més

Per: ROSA MARIA SOLER
 
Aprofitant els tres dies de festa del 12 al 14 d’octubre, una colla ens vam decidir d’anar a posar la Placa del 100tenari a La Tossa Plana de Lles, d’acord amb els patrocinadors (família Vilamur).
 
 
El grup al cim
 
El dia 12 al vespre ens plantem amb 3 furgonetes a l’aparcament de Cap de Rec, que trobem molt ple. Som en Manel i la Neus, En Miquel i la Mari i l’Enriqueta i jo mateixa. Vam aparcar prop del refugi, i després de sopar, vam entrar-hi per fer un cafetó. La veritat és que més que un refugi sembla un hotel. Quina diferència del que hi havia fa anys!

L’endemà al matí van arribar la Núria Vilamur i el seu marit, en representació de la família i també en Miguel Peinado. Amb un parell de vehicles seguim per la pista forestal fins al Refugi del Pradell, on comencen a caminar cap el nostre objectiu.

El matí és fred però ben clar i assolellat, encara que sota nostre hi ha un gran mar de boira que cobreix tota la vall. La primera part de l’itinerari es fa per dins del bosc, però aviat sortim a la zona de prats que cobreixen la muntanya pràcticament fins al mateix cim.
 
 
 
Els padrins
 
 
Aviat deixem enrera el Pla de les Someres i després d’una paradeta per recuperar forces i fer un mos, emprenem el tram final de la pujada dirigint-nos a una punta que sembla el cim. Quan hi arribem ens adonem que en realitat el cim es un bon tros més a l’esquerra, però la carena és pràcticament plana i ara un ara l’altre, tots hi anem fent cap.

Vista espectacular per tots cantons. Les muntanyes i valls de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra ens envolten i mentre anem menjant alguna coseta, provem d’anar posant noms a tots els cims, els llacs i els colls que veiem.

Constantment van arribant al cim altres grups i quan ens disposem a buscar un lloc adient per la placa, tothom hi vol dir la seva i és precisament gràcies a un xicot d’una altra colla que trobem el millor emplaçament.

Així doncs els experts posen mans a l’obra, entre l’expectació general. Abans i tot d’acabar de fixar la placa, molta gent volia fer-se fotos al seu costat i fins i tot alguns ens van felicitar pel nostre Centenari. Tot un èxit!

Un cop acabada la feina, comprovem que la nostra placa fa goig de debò en el punt on l’hem posada. Sens dubte és una de les que millor han quedat.

Ens fem les fotos de rigor, mentre alguna boira s’escapa del “mar”que teníem als nostres peus i s’arriba fins al cim. La temperatura baixa en picat i decidim començar a baixar, sense perdre temps. No obstant, ha estat una falsa alarma, ja que aviat torna lluir el sol i fem tota la baixada gaudint novament del paisatge. Quan arribem prop de la zona de bosc fins i tot fa calor i arribem als cotxes amb màniga curta.
 
 
La placa
Tornem a Cap de Rec, on ens acomiadem dels que han pujat al matí, que s’en tornen a casa, i ens quedem de nou les tres furgonetes per passar una segona nit allà.  Poc més tard arriben en Pep i la Carme. Ara ja som 4 furgonetes.   La intenció és aprofitar que encara queda un dia més de festa per buscar bolets, però pel que hem vist, per aquesta zona la cosa esta fotuda (no n’hem vist ni de dolents).
Decidim que l’endemà ens llevarem d’hora i anirem cap a la zona de Montgrony.   Així ho fem i un cop esmorzats a les 8 del matí marxem cap a La Molina, Castellar de n’Hug i Montgrony.  
Aparquem poc abans d’arribar al Santuari i sortim amb els cistells  (i molta moral) cap al camí que puja al Cim del Costa Pubilla.   Tot pujant pel bosc comencem a trobar alguna coseta i ara un ara un altre anem posant les nostres petites aportacions als cistells.   No sembla que ens hi hàgim de guanyar gaire la vida, però seguim buscant amb més moral que no pas èxit.  Finalment la nostra fe es veu premiada i comencem a trobar algun rovellonet i fins i tot un grup de 5 o 6 junts!!!
Després d’una paradeta per fer un mos, seguim pujant tot collint alguna cosa més, de tant en tant.  Quan sortim del bosc, al Pla dels Amorriadors, un grup de 5 ens decidim a fer cim i després d’amagar el cistell, emprenem la pujada cap al Costa Pubilla, acompanyats per un ventet constant i unes espectaculars vistes del Pedraforca.
Com més pugem mes fort és el vent i dalt del cim és realment molest.  De totes maneres va bé per fer voleiar la senyera que hi ha enganxada a la creu, i que es vegi bé a les fotos.  La vista és ben bonica: A part del Pedraforca, veiem sota nostre la carretera de la Collada i els poblets de tota la vall i al davant els cims de la zona de Núria.  Més lluny veiem fins i tot la Tossa Plana, on érem ahir. 
Els núvols comencen a enganxar-se al Puigmal i per la zona del Berguedà sembla que comenci a ploure, o sigui que millor no entretenir-se gaire.   Tirem avall i quan el vent afluixa fem una paradeta per menjar quatre ganyips.
Quan continuem, els núvols han guanyat terreny i ens fan pensar que ens mullarem abans d’arribar a les furgonetes.  Finalment però la sort ens somriu i arribem amb solet i tot.   Tan és així que podem dinar a fora, començant per un aperitiu de bolets variats fregidets que hi cantaven els àngels i acabant amb un glopet de ratafia.  Que més es pot demanar?
RENOI, QUINS TRES DIES MÉS BEN APROFITATS!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada