diumenge, 18 de novembre de 2012

PUNTA CURULL (1.021 m.)

Els padrins


El grup
 

PUNTA CURULL (1021 m)
SOSTRE COMARCAL DE LES GARRIGUES

18 de novembre de 2012

Per: Jordi Romagosa (soci 1224)

A quarts de 8 ens anem aplegant a Pedralbes,els carrers són molls, el cel està tapat i fa cara de passar-nos l'excursió per aigua.
Al cap de poc de córrer perl'autopista es posa a ploure. Paguem el “pillatge” i entrem a Montblanc. Un cop que som al bar, ajuntem les taules i ens disposem a esmorzar.
Se'ns hi ajunten alguns companys més. Mentre anem “matant el cuc” decidim, vist el temps que està
fent, escurçar l'excursió i pujar amb els cotxes fins ben a prop del cim. Ens prenem els cafetons donem per acabada l'estada. Amb els cotxes anem fins a El Vilosell, on ens reunim amb la resta de la colla que ens hi esperava. Com que allà on anem no hi ha gaire espai per a deixar-hi els cotxes ens apinyem en quatre cotxes i amunt.
Ha arribat l'hora de la gran caminada, agafem el corriol -per cert ben enfangat- n'hi ha un que hi rellisca,
cau de cul i a banda de deixar-se el darrera del pantaló ben galdós, feina té per alçar-se, tot i l'eficaç i amable ajuda d'un parell de companys. Bo, en cosa de 20 minuts ja tothom és al cim, són 3/4 de 12, el trepant comença la seva tasca de fer forats. Uns quants cops de massa i queda ben fixada la placa i ben fixada en fotografies la imatge de tota la colla dalt del cim. No ens entretenim gaire, car si bé no ens ha plogut, el cel segueix fent cara de voler deixar anar aigua. Ara ens encaminem cap a l'ermita de Sant Miquel
de la Tosca. Tot seguint el curs del riu Set, els pollancres ens mostren la bellesa del seu color tardoral. Ja som al gran pla de Sant Miquel. Si bé no es pot dir que ens acuiti la gana, allò que dèiem del cel carregat d'aigua ens fa seure al voltant d'una de les grosses taules de pedra i començar a endrapar el dinar, hi ha qui reparteix gots de bon vi del Priorat, un altre fa córrer rodanxes de xoriço i fuet, també hi circulen t rossets de coca recapte, magdalenes, codonyat i formatge, més vi, i finalment cafès i alguns espirituosos que diu que, més que res, hom pren per les seves virtuts medicinals, en fi aquella frugalitat, austeritat i moderació que en general distingeix els àpats dels excursionistes que acaben de fer grans caminades.
S'imposa una visita a les 7 fonts que donen naixement al riu Set i que és a tocar de l'ermita i cap els cotxes.
Altre vegada tot corrent per l'autopista la pluja ens ve a visitar. Gràcies per la treva senyor amo de l'aigua


 
La placa al cim

L' anclatge
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada