diumenge, 11 de novembre de 2012

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES (2.382 m.)

                                                                                                             El grup al cim

                                                                                                                  La placaal cim

Per: Albert Sambola
Toquen les deu de la nit quan travesso la porta de casa. Fa quaranta minuts que he muntat al metro  línia blava parada Sagrada Família direcció Sants. Per la vostra informació, malgrat que no sigui d’interès general,  aquest és el camí habitual  de tornada a casa quan el meu destí ha estat anar a l’AEC  per motius varis i que ara no venen al cas. Avui dissabte dia 27 d’octubre l’he fet i desfet novament... Amb il·lusió !!!
Ha estat una decisió precipitada (per part de quatre del grup voluntàriament i un forçadament, dels deu ) però del tot conscients del risc que representava  el inventar-nos una ruta de retorn a Barcelona i..... la Seu d’Urgell tampoc està tant lluny.
Ens hem acomiadat de la família nombrosa (parella i tres infants) que regenten des da el Juny  el restaurant l’Arp de l’estació d’esquí nòrdic Tuixén- La Vansa, aconseguit per concurs i engreixar així l’escola del poble de Tuixén. Dinem els fruits condimentats de les nostres carmanyoles acompanyats d'unes amanides i un bon vi, que ens dóna xerrameca per engolir-nos en el record de quan hem assolit el cim,  fa molt poques hores, del Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m). 
Les previsions meteorològiques no són massa optimistes.: Baixada considerable de les temperatures, vents de més de cent cinquanta  kilòmetres...etc. etc. Sense dubtar-ho  enfilem carretera i  acompanyats d’un futimé de vehicles carregats d’il·lusions per passar un dia memorable, com nosaltres, però amb finalitats diferents, ens dirigim a : Instal·lar la placa identificadora del sostre comarcal del Solsonès.
Fem la repartidora i carregem el material necessari  i el que pot ésser d’utilitat segons les característiques del terreny. Les primeres  passes a 1900 metres son fredes a l’obaga i reconfortants , ja més amunt, a la solana. Avancem alegres i satisfets de poder ensumar de nou la flaire de l’herba, el bosc i... l’amistat. Guanyem alçada amb una nova companyia.: en “Eolo”, Rei dels vents,  fill “d’Hípotes” i que viu a l’illa “ d’Eolia” juntament amb els seus sis fills i sis filles. Anem fent via juntament amb el nostre nou company “Eolo” que no para de recordar-nos les seves aptituds. Fem cim. Decidim la ubicació de la placa. N'“Eolo” ens ha netejat en un plis- plas  part dels  núvols deixant-nos albirar un espectacle paisatgístic nítid i magnífic en tres-cents seixanta graus. El Pedraforca aspectant en la distància ens acompanya. Un recer fent un mur amb pedres fa més suportable l’estada al cim. Fins ara la força del vent ens ha regalat sensacions de llibertat, però.....”Zeus”, Rei suprem de l’Olimp ha ordenat a “Eolo” un canvi d’estratègia en la meteorologia. La força del vent ens complica el retorn . Última fotografia. Retirada precipitada. Fred, molt fred. Perdem alçada i el recer del bosc ens reconforta i també ens dóna els seus fruits. Reagrupament a una cabana  fent repàs i recompte de bolets.  Retornem als cotxes. L’ambient extern és fred i agraïm l’aixopluc del restaurant L’Arp.
En aquets moments la Rosa Mª, la Neus, la Mari, la Josefina, la Carmen, en Manel, en Miquel, en Conrat, en Felip i n’Albert fem un record i enviem mentalment una abraçada a en Jordi Romagosa, patrocinador d’aquesta placa i que no ha pogut acompanyar-nos .
Encara queden molts moments per assolir d’altres cims i gaudir-ne plegats.



                                                                                    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada