PUNTAL DELS ESCAMBRONS (500m

 

 

 

SECCIO DE CAIAC

29 i 30-6-2013

Placa al sostre comarcal del Segrià

El passat dia 29 de juny, la Secció de Caiac va organitzar una sortida per col·locar la placa del 100tenari, al sostre comarcal del Segrià.

Ens trobem a la plaça Espanya en Santi, l’Anna, l’Oliver, en Juan Carlos i jo mateixa,  i després de passar pel Garraf a buscar els caiacs, marxem cap a Lleida i Almatret, poblet situat a l’extrem SO de la comarca, a tocar de la Ribera d’Ebre i de l’Aragó.

Per evitar de passar una bona calorada, teníem previst fer “l’excursió” cap al tard i per això vam arribar a Almatret cap a les 7 de la tarda.    A  l’hora de la veritat però, resulta  que l’accés al “cim” es pot fer per una ampla pista, ja que tota la zona es plena de molins de vent.  Total, que vam arribar fins al peu mateix del vèrtex geodèsic amb el cotxe.... i el remolc amb els caiacs i tot.   El vèrtex es curiós per què està elevat a uns 5 metres del terra, sobre un pilar fet d’obra i s’hi pot pujar per una escala de gat.

Després d’ admirar la bonica vista cap al Riu Ebre i el pantà de Ribarroja, vam posar mans a l’obra i ben aviat vam tenir col.locada la placa i fetes les fotos de rigor.

Ara tocava anar a cercar el càmping per passar la nit i... renoi!!! això si que vaser complicat.  Malgrat que  el camping quedava gairebé en línia recta davant per davant del cim, per arribar-hi calia fer una considerable volta per carretera passant per Flix i Ribarroja i a partir d’aquí fer un munt de kilòmetres per una carretereta plena de corbes, pujades, baixades, entrades i sortides, que després d’arribar prop de la Pobla de Massaluca ens va portar fins a la vora del Matarranya on es troba el camping.  Això si el paisatge era bonic.

Al camping ens trobem amb El José, la Ramoni i el seu fillet Hugo, d’un any i mig (tot un campió de caiac ... i de xerrar).

Després d’un soparet a la terrasseta del bungalow (envoltats de mosquits de totes menes), vam anar a dormir.

L’endemà després d’esmorzar i ja amb els caiacs, vam sortir del càmping tirant amunt pel Riu Matarranya, fins que aquest deixa de ser pantà per convertir-se en un preciós riu d’aigua transparent, amb unes boniques platgetes de petits còdols.

Després d’una parada i un bon bany, tornem enrera i passant novament per davant del càmping tirem avall fins a arribar al que es la confluència amb l’Ebre.   Passem sota curiós pont de ferrocarril mig enderrocat, que s’inicia en un túnel en una paret i després per un grandiós edifici abandonat que era l’antiga estació de Faió, poble que va quedar negat pel pantà i va ser construït de nou en un terreny mes elevat.     Finalment arribem al punt “estrella” de la zona,  on el campanar de l’antic poble emergeix de l’ aigua, força ben conservat amb rellotge i tot. 

Després de fer la volta al campanar, volem buscar una zona per parar i menjar una mica, però en aquest punt les vores del pantà son abruptes o plenes de canyes i vegetació.    Tirem enrera i ara agafem el braç del pantà que segueix l’Ebre, on segons en Santi hi ha bons punts per parar.   Portem ja una bona estona i no trobem res...  Jo com que soc poc experta en això del caiac, ja començo a necessitar urgentment un descanset....   Finalment trobem un bon punt per parar, amb arbres i tot que fan una ombra fantàstica.

Llarga parada, menjar, banyet  etc.,  tot amenitzat pel petit Hugo que no para de jugar, menjar i parlar.  Ell està ben descansat, per que ha fet bona part del recorregut dormint.

N’hi ha un parell que no en tenen prou encara i tiren un tros mes.  Ens diuen que hi estaran poca estona, però a quan ha passat mes d’una hora i encara no han tornat, comencem a pensar que han trobat algun “bareto”  i s’estan prenent una cerveseta...

Quan finalment apareixen emprenem la tornada.  Alguns companys van a fer encara una volteta mes, però jo ja en tinc prou i prefereixo reservar forces per poder tornar amb dignitat i me’n vaig amb els que van directes al camping.