diumenge, 10 de març de 2013

PUIG D'ARQUES (535 m.)


La padrina
 
 
El grup al cim


UNA NOVA PLACA AL SOSTRES COMARCALS
El passat diumenge 10 de Març, 16 socis, entre ells la “pagana” de la placa, varen muntar al cim de Puig d’Arques de 535 metres, per tal de posar-hi la placa del Centenari que informa que aquest cim,
és el sostre del Baix Empordà. 
I férem la feina amb polèmica, degut a les alçades, doncs diferents mapes donen al cim una mida de 527 metres en comptes dels 535 que segons l’ Institut Geogràfic de Catalunya, sembla que donen  darrerament.  
I més polèmica encara, quan el mateix Organisme dóna, ara com a més alt, el Puig de les Gavarres amb 2 metres més d’alçada.
Clar que el cim disposa d’un dels radars meteorològics de Catalunya, amb una gran torre circular i una gran bola rodona al cap de munt que supera i fa trontollar les mides que es puguin donar d’aquesta muntanya i de les seves veïnes.
Però a banda de controvèrsies, l’excursió per aquesta regió de muntanyes arrodonides i cobertes de vegetació, va tenir el seu encant en la visita a l’antic poble de Santa Cebrià dels Alls, on encara queda, en restauració, una Església, una rectoria i un castell. Aquest bonic indret ens va servir de menjador, a l’hora de  dinar desprès d’una curta, però feixuga excursió per una llarga de pista que ens va apropar a peu del cim.
La pujada final al cim per entre bosc d’alzines, arboç i sureres, fou més agradable i a banda també d’un espectacular mirador de fusta que hi ha al cim i que ens permetí veure els Pirineus i la Mediterrània, també varem poder gaudir del Dolmen d’Arques, unes restes megalítiques força restaurades i que varen ser el “fer boca” a la visita a un altre Dolmen, el de la Cova de la Daina, que férem desprès de dinar prop de la vila de Romanyà i que com a restes arqueològiques té un valor i un entorn més favorable que el d’Arques.
Un dia fantàstic, amb sol i visibilitat ens va permetre gaudir de bones vistes, les Medes, el Montgrí, la badia de Roses, el Montseny i molts altres indrets de l’entorn. Del nord baixaven unes bromes que impedien una vista clara dels Pirineus i que ens van fer témer que se’ns podia espatlles el dinar, però només fou un miratge, de retorn cap a casa els núvols no passaven de l’Alt Empordà. 

 

 

Barcelona a 12 de Març de 2013.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada